Apagaflames: com funcionen i quan són obligatoris

Els apagaflames són dispositius passius de seguretat la missió dels quals és impedir que una flama o detonació que es propaga per una canonada arribi a un dipòsit, un procés o una atmosfera potencialment explosiva. En aplicacions on es manegen vapors inflamables o gasos combustibles, la seva elecció i dimensionament correctes són tan crítics com els de qualsevol vàlvula de seguretat.

Principi de funcionament

Un apagaflames extingeix la flama dissipant la seva calor a través d'una matriu de canals estrets —habitualment un element de cinta corrugada d'acer inoxidable— el diàmetre hidràulic del qual és inferior al MESG (Maximum Experimental Safe Gap) del gas. Quan la flama travessa aquests canals, perd energia per conducció i radiació més ràpidament del que la combustió la pot sostenir. El resultat: la flama s'apaga abans de passar a l'altre costat.

Tipus segons la norma EN ISO 16852

La norma europea harmonitzada EN ISO 16852 classifica els apagaflames en funció del tipus de combustió que han d'aturar i de la seva posició al sistema:

• Deflagració en línia (in-line deflagration): protegeixen davant fronts de flama subsònics. S'instal·len a una distància limitada de la font d'ignició.
• Detonació estable i no estable: capaços d'aturar fronts de flama supersònics. Imprescindibles en línies llargues on la deflagració pot transitar a detonació.
• End-of-line (final de canonada): protegeixen ventilacions atmosfèriques on una font externa (llamp, espurna) podria inflamar la mescla.
• Apagaflames per a combustió estabilitzada (endurance burning): suporten una flama estable a la seva superfície durant un temps definit sense fallar.

Quan és obligatori instal·lar-ne un?

En el marc europeu, la directiva ATEX 2014/34/UE exigeix mesures de protecció contra propagació de flames en qualsevol equip destinat a zones amb atmosferes explosives. A la pràctica, un apagaflames és obligatori en:

• Ventilacions de tancs atmosfèrics que emmagatzemen líquids inflamables (classe I i II) connectats a atmosfera.
• Línies de recuperació de vapors en carregadors i descarregadors.
• Torxes (flares) i sistemes de recollida de gasos àcids en refineria.
• Bufadors i gasòmetres en plantes de biogàs i abocadors.
• Línies de ventilació de digestors anaerobis i dipòsits d'emmagatzematge de biometà.

Errors freqüents en la selecció

La causa més habitual de fallada no és un defecte de l'equip, sinó una selecció inadequada. Abans d'especificar un apagaflames convé verificar:

• El grup d'explosió del gas (IIA, IIB1, IIB2, IIB3, IIC) i el seu MESG real, no el del grup estàndard.
• La temperatura d'operació i el punt d'inflamació del producte.
• La pèrdua de càrrega admissible: un apagaflames mal dimensionat pot impedir la ventilació en una sobrepressió.
• L'accessibilitat per a la inspecció periòdica de l'element tallafocs —obligatòria segons ATEX—.

Un apagaflames correctament seleccionat i mantingut converteix un incident d'ignició externa en un esdeveniment sense conseqüències per al procés.

Conclusió

L'apagaflames és una de les poques barreres passives que protegeixen simultàniament el personal, l'entorn i l'actiu productiu. El seu cost és marginal davant del risc que mitiga, però exigeix rigor tècnic des de la selecció fins a la inspecció. A Tecnovent disposem d'apagaflames certificats segons EN ISO 16852 i ATEX, dimensionats específicament per a cada aplicació.